Sinopsis:
L'Èlia acaba de sortir d'un coma.
Aixó són bones notícies perquè... Està bé i té un mòbil nou, així és que per fi pot parlar amb tothom per Heratbits.
I males notícies perquè... No recorda res dels tres dies anteriors a l'accident.
Què pot haver passat durant aquest temps? Qui és aquest tal Phoenix que no para d'enviar-li missatges? i per què cada vegada que l'Èlia pensa en el que ha pogut oblidar... sent que li falta l'aire?
Aquest és un dels millor llibres que he llegit ultimament. Un dels meus personatges preferits ha sigut la Marion, que és una noia que coneix l'Èlia ha teràpia, Ella ha tingut un accident perquè va provocar un incendi a casa seva sense voler i un part de la cara li ha quedat cremada. La meva part preferida del xat entre les dues amigues és quan la Marion diu: <<T'explicaré la conclusió que n'he tret: crec que aixó del meu accident m'ajudarà a trobar l'amor... Ens enamorem com ximples del primer bombó que passa i després, quan ens cansem, en busquem un altre. Doncs mira, sé que amb mi no serà així. Faig una mica de por (al principi), així doncs, sé que el noi que vulgui estar amb mi s'haurà enamorat de la meva bellesa interior no? Sembla un tòpic però és la veritat. si acabo amb algú serà perquè li agrado més enllà del meu aspecte.>>
Sé que m'he enrotllat però aquest tros em va arribar de veritat.
Trobo que aquesta portada és molt original:)
